La curiositat innata que té l’infant el fa descobrir contínuament de forma espontània i lliure. A l’escola oferim materials rics en sensacions, amb diferents textures, pesos, colors, temperatures, olors… Mitjançant el joc i l’interés particular de cada infant, aniran descobrint infinites possibilitats i qualitats dels objectes en relació amb ells mateixos i amb l’entorn.
“Toca, mira, olora, tasta, explora, sent, descobreix… jugant” (Francesco Tonucci)
Amb l’arribada de l’estiu estem fent vida a l’ exterior jugant amb l’aigua, manipulant la sorra, experimentant amb elements naturals del jadí. La màgia del sabó fent bombolles ,ens dona alegria…. i de mica en mica, gairebé sense adonar-nos, el curs s’acaba.
Ha estat un plaer acompanyar-vos , aprendre i créixer al vostre costat.
Desitjo que passeu unes bones vacances i agafeu força per continuar al setembre!
Petons i abraçades! Marta
Aquest mes de Juny ja s’acaba. Aprofitant la calor i el bon temps fem petites propostes de joc al porxo.
Els infants de caminats gaudeixen molt manipulant la sorra mullada i experimentant amb els animals marins, els cocos i les múltiples combinacions que descobreixen per fer.
Que ràpid ha passat aquest curs, hem compartit plegats moments molt especials i irrepetibles.Com han crescut els nens i les nenes… Passeu un bon estiu famílies i infants, ens veiem al setembre. Míriam.
– Jan : Què és això que tens al cistell Marta? – Pami: “Puc” ?
L’educadora ofereix als nens i nenes uns guixos. Alguns com la Naia s’animen a pintar al terra… altres com el Marc observen amb atenció què fan els seus companys . Potser deixant un temps , s’animen a guixar el terra del porxo.
La Noa diu que està fent un cargol i l’Àlex, mentre va fent el seu gargot l’acompanya entonant la cançó del cargol treu banya. Altres, s’animen i s’afegeixen també a cantar.
Quantes emocions i experiències han sortit d’un cistell amb guixos.
Hi havia una vegada…. uns infants de caminants fascinats pel conte del Patufet.
La Míriam i la Marta, aprofitat la ombra del jardí… van decidir emportar-se uns titelles per explicar als infants aquesta història.
Què petit és el Patufet… haurà d’anar amb compte quan vagi a la botiga a comprar. La mare li ha fet un encàrrec per preparar el dinar al seu pare… “Botigueeeeerrrrrrr”!
el Patufet va començar el camí de tornada a casa tot cantant… “Patim, Patam, Patum, homes i dones del cap dret… Patim, Patam, Patummm.. no trepitgeu al Patufet!
De sobte…. Va començar a ploure! I… per no mullar-se.. va decidir amagar-se sota una col!
Per allà passava un bou amb molta gana i al menjar-se la col… upssss… també va menjar-se al Patufet!
Els pares, amoïnats.. van posar-se a buscar al Patufet tot cridant: “Patufet on ets? “Sóc a la panxa del bou… on no neva ni plou! I quan el bou faci un pet…. sortirà el Patufet!”
I dit i fet! ppppuuuuuuuuuuuuurrrrrrrrrr el Patufet va sortir i el seu pare i la seva mare què contents es van posar al veure’l. I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat..
El dia d’avui, té un color fosc i plou. La Míriam i la Marta han obert les portes de les estances perquè els infants comparteixin els espais de joc.
Aprofitant la foscor del dia experimentem amb les llanternes, les ampolles de colors i el làser.
Sembla que els colors ballin!
– Ho vull tocar!
– Ara ho faig jo.
Mireu ! poso la llanterna així…
El sostre està ple de puntets verds…
Ara els tenim a baix… els intentem agafar?
Ens agraden molt els jocs de falda i tenim la sort de tenir al Moisès, un pare que està acompanyant al nostre grup un dia a la setmana . En Moisès , ja forma part de tots nosaltres
I ens divertim moltíssim amb ell !
