El cel es va tornar gris , i aquell divendres l’escola va dir adéu.
Se’ns va capgirar el món de cada dia. Els nostres hàbits, els passejos, anar a la feina, les relacions pròximes. Vàrem tenir poc temps d’acomiadar-nos, de parlar.
Ara sou a casa, i nosaltres també, vivint el present.
Estem retrobant experiències pròpies d’estar amb la nostra família. Uns més lluny, altres més a prop. Les llums de casa són enceses des del matí fins agafar la son de la nit, pensant que ens en sortirem i sentint com alguns marxen per sempre.
I en la incertesa, la terra respira i nosaltres respirem també amb l’aire que compartim. Les que us coneixem bufem a l’aire per que us arribi amb esperança aquest missatge a la vostra casa:
“ Agafem aire profundament, no ens podem veure però us pensem i us sentim perquè el important es troba dins d’una abraçada. Perquè viure i gaudir aquest temps amb família és tot un tresor i un gran repte el conviure-hi. Cada dia, per disfrutar-ne sempre.
Sols no. Millor tots units, plens d’il·lusions i generant fortalesa. Perquè continuarem descobrint món tots plegats, doncs és l’enyorança que ens fa desitjar que aviat puguem retrobar-nos.
I per dies que passin no hem de perdre el somriure. Tenim vida! Ens tornarem a abraçar.
Moments per viure, sentir i estimar i que res ens aturi. D’un gran repte esdevenen grans aprenentatges.
Petits i grans, ho estem fent molt bé i continuem endavant!. Ens en sortirem. Tornarem plens d’amor i esperança i mentrestant, amb aquest amor viurem la vida.”
Cuideu-vos i cuidem
Alba, Luli, Fina, Mireia, Fiona, Laura, Ester, Marina,Marga, Cristina, Carme, Susanna, Vanesa, Andrea, Maria, Laia, May, Mireia, Thaïs, Vanesa, Glòria i Flora.
