Hi havia una vegada…. uns infants de caminants fascinats pel conte del Patufet.

La Míriam i la Marta, aprofitat la ombra del jardí… van decidir emportar-se uns titelles per explicar als infants aquesta història.

Què petit és el Patufet… haurà d’anar amb compte quan vagi a  la botiga a comprar. La mare li ha fet un encàrrec per preparar el dinar al seu pare… “Botigueeeeerrrrrrr”!

el Patufet va començar el camí de tornada a casa tot cantant… “Patim, Patam, Patum, homes i dones del cap dret… Patim, Patam, Patummm.. no trepitgeu al Patufet!

De sobte…. Va començar a ploure! I… per no mullar-se.. va decidir amagar-se  sota una col!

Per allà passava un bou amb molta gana i al menjar-se la col… upssss… també va menjar-se al Patufet!

Els pares, amoïnats.. van posar-se a buscar al Patufet tot cridant: “Patufet on ets? “Sóc a la panxa del bou… on no neva ni plou! I quan el bou faci un pet…. sortirà el Patufet!”

I dit i fet!  ppppuuuuuuuuuuuuurrrrrrrrrr el Patufet va sortir i el seu pare i la seva mare què contents es van posar al veure’l. I vet aquí un gos i vet aquí un gat que  aquest conte ja s’ha acabat..